Poesia Infantil i Juvenil

Capseta de neu amb poesia

2012-02-15T18:00:00.000+01:00

Avança febrer i arrosseguem molt, molt de fred. La neu es converteix en protagonista de l'hivern, neu que serveix de joc per als xiquets i xiquetes. Seria fantàstic poder gaudir d'ella tot l'any, tirar-se boles de neu en juliol, fer ninots de neu en la platja, refrescar-se la cara amb ella en agost... Què us sembla si la guardem en una capsa?

La neu

(Joana Raspall)

Prendré un bon grapat

de la neu més blanca

i la guardaré

dintre d'una capsa.

Quan vingui l'estiu,

que fa calorassa,

la neu em podrà

refrescar la cara!

El meu amic diu

que la neu no es guarda,

que sols trobaré

la capsa mullada.

Això no m'ho crec!

Ves, com s'ho faria!

Tancant bé la capsa,

com s'escaparia?

La il·lustració és de Kris Atomic.

Cuina d'autor: de caragols, disfresses i poesia

2012-02-15T10:04:00.001+01:00

I vosaltres... de què es disfresseu? De fada, de porquet, de fitxa de dominó, de tisores... Núria Freixa ens ha enviat un poema en homenatge a tots els xiquets, mestres i pares que implicats en aquesta festa (especialment dedicat a la seua neta, que surt disfressada, amb els seus companys, de caragol).

Que comence la desfilada, música per al passa-carrer, que surten tots el caragols i després... a la cassola!

Cuina d'autor

(Núria Freixa)

Ja hi som!

Ja hem acabat la disfressa.

Preparats, ens diu la mestra,

per sortir a donar un vol ?

Xino-xano, sense pressa,

carreguem tots la caseta

i amb les banyes enlairades

surt la plaga de cargols.

Pares, mares, avis, àvies

i la tieta Consol,

que ja no té fred al veure

al seu estimat fillol.

Aquí a la plana de Lleida,

a la llauna, a la cassola,

a la brasa o a l’escola,

els cuinem com vostè vol.

La il·lustració és de Krisztina Maros.

¿Niña, qué te sucede?... versos para el primer amor

2012-02-14T19:14:00.001+01:00

Què serà açò que fa que el món s'ompliga de colors? (il. Il·lustració de Séverine Duchesne)

Hui hem omplit els blogs d'amor! Hem anat compartint i... quina sorpresa ens ha donat Teresa Delgado, amiga i poeta, des de Canàries, inspirant-se en aquesta il·lustració (una de les moltes que hui hem ficat al blog de Pinzellades al Món), ens ha regalat aquest poema sobre l'amor, sobre el primer amor, quan s'està enamorat però no se sap ben bé com viure i experimentar aquest sentiment, no se sap què ens està passant. Gràcies, Teresa, ja saps que ací tens sempre un raconet poètic.

¿Niña, qué te sucede?

Si se te pone un sol

en el corazón

calentito, calentito;

se te salen sus rayitos

por la mirada

y te preguntan

¿Niña que te ocurre?

Tú respondes:

"No me ocurre nada".

Si te gusta que amanezca

para verlo

y quieres que sea de noche,

para soñarlo.

Si sientes que cuando estás cerca de él

desaparece el mundo

y cuando estás lejos

todo está cabeza abajo

y te preguntan

¿Niña que te pasa?

Tú respondes:

"Nada me está pasando"

Si se te vuelven música

todas las risas,

parece que cuando corres vuelas,

te dan ganas

de querer a todo el mundo

y te preguntan

¿Niña que sucede?

Tu respondes:

"No me sucede nada"

Pero yo sé,

pero tú sabes,

también el sol,

el día, las nubes blancas,

las mariposas, las margaritas,

cada gota de la lluvia,

la espuma de las olas,

la luna, la noche estrellada,

que lo que ocurre, niña,

porque lo veo en tus ojos,

es que estás enamorada.

14 de Febrero

El gato negro del amor: llibre de poesia amorosa de Kepa Murua

2012-02-14T16:30:00.000+01:00

Estem en el dia de Sant Valentí, dia "oficial de l'amor", del consumisme de regals compartits. Hi ha 366 dies a 2012 per celebrar aquesta festa, per gaudir del amor en totes les seues vessants. Però... perquè no aprofitar-ho i regalar poesia, poesia amorosa!? L'amor s'estrena cada dia, com les paraules i els versos, com la lectura.

Al blog hem anat xerrant sobre diferents llibres de poesia amorosa i hui us recomanem l'últim llibre de Kepa Murua, El gato negro del amor, editat per Calambur. D'amor i desamor, d'unió i separació ens parlen els versos de Kepa Murua. Poemes que van directe al cor, sense caure en la poesía romanticona -com diu el propi Murua-, escrits des de la seua experiència personal. I és que entre l'amor i el desamor hi ha tants intersticis!

Els gats simbolitzen diferents estats emocionals: domèstics o de carrer, dòcils o rebels, són la imatge del passat o del futur, de la foscor solitària o el color de l'amistat. La poesia amb tot el seu poder curatiu, contra el silenci i la solitud. El poeta ens deixa escorcollar els racons del seu cor.

La tierra rastrea

cada cierto tiempo

su propio rastro

en busca de un algo parecido

que no se sabe qué es.

Podem escoltar al propi poeta llegint El gato negro del amor.

M'he enamorat / Me he enamorado: poesia d'amor per als xiquets i xiquetes

2012-02-14T07:30:00.000+01:00

El primer amor diuen que no s'oblida mai. No sé si açò és cert, però és una realitat constatable que hi ha molts pocs poemes infantils tractant el tema de l'amor. Ens sorprèn, perquè el primer enamorament sols donar-se ben aviat, sent menudets. Els xiquets i xiquetes, enamorats a la seua manera, necessiten també la poesia per tal de comprendre i saber expressar els seus sentiments.

Pensant en ells i elles... us fiquem aquest poemeta de Marc Parrot, fantàstic, i que també podem escoltar en cançó.

Me he enamorado

(Marc Parrot)

Te acercas y no sé qué hacer ni qué decir,

se esconden las palabras, no quieren salir.

Haces que desaparezca todo lo demás;

hoy, en nada más que en ti puedo pensar,
y sé que es la primera vez que me he sentido así.

De noche, sin abrir los ojos, sin dormir,

te dibujo de memoria, te acerco a mi

ppara ver cómo me miras, para oír

que a ti te pasa exactamente lo que a mí,

y sabes bien que nunca te has sentido así.

Y después te cuento lo que no te sé decir:

que tu nombre suena a un mundo por descubrir,

que no sé pensar en nada más si no estás

y cuando estás no puedo hablar.

La il·lustració és d'Eva Armisén, il·lustradora del llibre ¿Qué me está pasando? / Què m'està passant?, on està aquest poema.

Poesía para disfrazarse en Carnaval

2012-02-13T08:00:00.000+01:00

Grans i menuts... ballen i canten en Carnestoltes (il. Philomene251)

Estem en setmana "carnavalera" i les disfresses són una de les coses més importants que cal tenir en compte. Disfresses per a gran i menuts, disfresses de dracs i de pallassos, de flors i de marietes, de fades i nans, de principescos i de gripaus, de cucs i de robots, de... i vosaltres, de què és disfresseu?

Música, confetti i alegria, comença la festa!

Colorín de colorines

que se acerca el carnaval;

no seré el niño de siempre,

pues me voy a disfrazar.

Y seré por unos días

lo que a mí me guste más:

un payaso de ojos tristes

o un valiente general.

Algún torero famoso

que en el ruedo ha de triunfar,

con bello traje de luces

y capote de verdad.

O seré un astuto "Zorro".

o un Robot o Peter Pan;

o un astronauta engreído,

o aquél que investiga el mar...

Serpentinas, papelillos,

caramelos al pasar...

¡Colorín de colorines,

que ya llega el carnaval!

Arlequí.. on estas?: poema per a Carnestoltes / Arlequín ¿dónde estás?: poema para Carnaval

2012-02-12T01:32:00.001+01:00

En la percha está colgado

el vestido de Arlequín,

que es a cuadros, colorado,

verde, azul, blanco y carmín.

¿Y Arlequín? Se ha evaporado.

(Manuel Machado)

La il·lustració és d'Aram Safarian)

Un bes de bona nit! / Un beso de buenas noches! Poesía de Alejandro Bravo

2012-02-11T08:00:00.000+01:00

Arrurrú

(Alejandro Bravo)

El niño me besa

y me pide que le acompañe

en el lecho

hasta que logre

alcanzar el sueño.

Antes de dormirse

me dice al oído

¡Papá, te quiero mucho!

Con la calidez

de un pequeño sol

cierta ternura invade mi pecho

La il·lustració és de И. Панов (Igor Panov).

Tinc pressa! Perdó, però se'm fa tard...

2012-02-10T08:00:00.000+01:00

Perdó, però se'm fa tard

Tinc la lluna per fer

el sol per recosir

i les estrelles per plegar

(Helena Porteros i Liroz)

La il·lustració és de Yukari Terakado

Paseando junto a ella: llibre de poesía infantil sobre l'alzheimer

2012-02-09T09:00:00.000+01:00

Hui us recomanem Paseando junto a ella, un llibre de poesia infantil de Georgina Lázaro, il·lustrat per Teresa Ramos i editat per Everest.

Un llibre que amb els seus versos tracta de la pèrdua de memòria en la vellesa i de les persones que sofreixen infermetats degeneratives. De la relació d'una xiqueta amb la seua àvia surten poemes amb una gran sensibilitat. Les infermetats mentals degeneratives afecten cada dia a més persones majors i són molts els xiquets i xiquetes que dintre del seu ambient familiar conviuen amb una problemàtica que, de vegades, els costa entendre.

Aquest llibre, com Domingo de pipirimingo, enfronten la qüestió d'una manera original, intel·ligent, tendra i molt poètica. Necessitem llibres com aquests i ficar-los a les mans dels xiquets i xiquetes.

Del cofre de tesoros
que ella ayudó a llenar
voy sacando palabras
que la hagan recordar.

Libro, fuente, paloma
arena, ola, espuma,
hormiga, miel, abeja,
caracol, viento, luna.

La vida abre sus brazos.
Su memoria perdida
hace nido en mi alma
que la guarda y la cuida.

Sorriso / Sonrisa: poesia de Rosa Lobato de Faria

2012-02-08T09:00:00.000+01:00

El somriure... base de la felicitat, en grans i menuts (il. Benoît Morel)

Sorriso
(Rosa Lobato de Faria)

O sorriso é uma chave

Que abre portas e janelas.

Entre muitas coisas mágicas

O sorriso é uma delas.

O sorriso é simpatia

Também pode ser amor.

O sorriso tem magia

Tem ternura e calor.

O sorriso dá carinho

O sorriso faz amigos.

Constrói tu, no teu caminho

Uma ponte de sorrisos.

*

La sonrisa
(Rosa Lobato de Faria)

La sonrisa es una llave
que abre puertas y ventanas.
Entre muchas cosas mágicas
la sonrisa es una de ellas.

La sonrisa es la simpatía
también puede ser el amor.
La sonrisa es la magia
tiene ternura y calor.

La sonrisa da cariño.
La sonrisa hace amigos.
Construye tu, en tu camino
un puente de sonrisas.

Esto que ves soy yo: poesia de Teresa Aburto

2012-02-07T12:13:00.000+01:00

Esto que ves

(Teresa Aburto Uribe)

Esto que ves soy yo,
ni más, ni menos.
Un pedazo de SER...
un trozo de humanidad...
un puñado de risas...
un montón de sueños.
Una cuota de locura...
un pedazo de dulzura
con toda mi sinceridad.
Esto que ves, soy yo,
ni más, ni menos.
Una mujer, a veces una niña,
a veces espacio...
a veces infinito...
a veces pasión...
a veces libertad.
Pero así, simplemente así...
así soy yo.
Es todo lo que tengo,
todo lo que soy...
No es mucho... pero es todo.

Il·lustració de Vanessa Dakinsky

Lero, lero, candelero: llibre de poesia infantil de Sergio Andricaín

2012-02-06T09:00:00.000+01:00

Sergio Andricaín fa poc que ha publicat el llibre de poesia infantil Lero, lero, candelero, en l'editorial Everest, amb il·lustracions de Nuria Feijóo. El llibre és una recopilació de rimes, cobles, embarbussaments, endevinalles, etc. , de la tradició oral hispanoamericana. Versos, jocs poètics i cançons que acompanyen molts jocs infantils, que han anat canviant al llarg del temps i l'espai, perquè no estaven escrits.

Un recull molt interessant per a compartir poesia i jocs de xiquets d'una i altra banda oceànica. Un llibre dels que cal prendre nota i tenir a les biblioteques.

La micropoesia d'Ajo: la realitat sota el microcosmo poètic

2012-02-05T09:00:00.000+01:00

Bastante tiene una / con lo que tiene (micropoema d'Ajo, il. Jason Mowry)

Hui volem compartir amb vosaltres els micropoemes de Ajo. Són poemes breus que es caracteritzen, sobretot, per la seua brevetat i el seu àcid o melancòlic sentit de l'humor. La pròpia Ajo defineix així la micropoesia:

La poesía es un arma
cargada de futuro.
La micropoesía es un arma
cargada de pasado imperfecto.
(Muy imperfecto).

Saborosos aquests micropoemes. Té editats diferents llibres: en l'editorial La luz roja, Micropoemas 1; en la editorial Arrebato, Micropoemas 2 i Micropoemas 3 i altres llibres. Son obres poètiques que es lligen i relligen d'una tirada, llibres que ens fan sortir un somriure. Cada micropoema d'Ajo és una pessic de reflexió, una realitat poetitzada.

Són un poemes que estem segures enganxen a la lectura poètica als joves, i també a l'escriptura. Poemes interessants que apleguen directament al cervell i al cor, poemes que li donen un tomb a la pròpia poesia. D'entre els seus micropoemes hem fet una selecció dels que fan referència a l'amor.

Micropoemas de amor y desamor

Te voy a tener que matar,
no me queda otro remedio,
el día menos pensado
te encuentran cosido a besos.

¿Y si corazón no fuera más que
el aumentativo de la palabra coraza...?

No contento con existir
tuviste que venir
a existir a mi lado
a un milímetro escaso.

Una, dos y tres
Quisiera yo saber
qué día y a qué hora
me dejaste de querer.
Por saberlo más que nada
y olvidarlo a la de tres.

Teníamos veinte años y
nos volvimos locos
el uno por el otro.
Hoy con ... cuarenta
seguimos locos
aunque ya
cada uno por su cuenta.

Deseos con defectos
corazón equivocado
mi boca distraída
con otros besos y
tus ojos con mis labios.

Adoptaría tus noches

te sumaría a mis besos

recorrería en carroza

todo tu cuerpo...

Te adoraré siempre y me importas un pimiento
todavía no riman
pero ya rimarán con el tiempo.

Microzoología
El día que dejemos de
enamorarnos como perras
nos aburriremos como ostras.

Imito a las plantas
y no me muevo
imito a las nubes
y no me quedo
imito a las olas y voy y vengo.

Imito a mis noches
y no te tengo.

Arritmia

Odio el amor

y además lo odio

con tu corazón

En una laguna
de tu memoria
me baño desnuda.
Me baño desnuda
estando prohibido
me baño desnuda
me baño en olvido.

Historia de amor intermitente:

acaba la música

y empieza el baile

de repente

Te amo dijiste,

y la frase no es tuya,

lo sé por la prensa:

Vaticinan una trágica epidemia

mundial de la enfermedad cardiovascular.

Dijiste te amo y el desamor fue ciencia

Transparentan los amantes

música de oro y dolor de plata

Microproblema

Si le sumo mi soledad a la tuya

qué es lo que obtengo a cambio

¿Dos soledades o ninguna?

Al principio me dieron
muchas ganas de llorar.
Se me pasaron
y me entraron las mismas ganas
pero ya de que llorarás tú.

Qué sustito haber nacido
y toparse con tu ausencia
qué sustito tener tanto tiempo
y tan poquísima paciencia.

¿Y si el corazón no fuera más que
el aumentativo de la palabra coraza...?

Reclamación
Devuélveme lo que te he querido.
No he quedado satisfecha.

Saltaste de la barca

antes de llegar a la orilla

y me quedé yo de capitana

sin un triste norte

que llevarme a la vida

Us invitem a passar-ho requetebé gaudint dels seus poemes visualitzats en unes "cortinetes" que es varen passar en la Sexta TV.

Micropoemas I from cocoe on Vimeo.

Micropoemas II from cocoe on Vimeo.

Convocatòria per a poetes, des de Literatura Vertical

2012-02-04T22:32:00.001+01:00

Versifiquem la natura? (il. de Claudia Legnazzi)

Una vegada mes Literatura Vertical ens fa una proposta molt interessant: busquen poetes, versos per exposar. Us ho expliquem: ens donen l'oportunitat de veure el nostre poema exposat al Jardí Botànic de València. Els poemes han de tenir un màxim de 10 versos, de rima lliure i la seua temàtica girarà al voltant de la naturalesa, el medi ambient i la sostenibilitat. Podem escriure'ls en castellà o en català. Teniu de temps fins els 11 de febrer. Cal entrar a la pàgina del Facebook "Convocatoria Exposición" i deixar allí escrit el nostre poema.

Un jurat composat per Eva Pastor, directora de comunicació del Jardí Botánic de la Universitat de València; Cristina Camarena, editora de Kireei Magazine i Marta Garreta, en representació de Literatura Vertical, triarà entre tots els poemes a dos autors. El 15 de febrer es faran públic els guardonats.

Les il·lustracions d'Ana Ventura i Camilla Engman acompanyaran els versos de Gemma Martí O'Toole (i els vostres) en l'exposició a l'espai Estufa freda, dins del Jardí Botànic valencià, que s'inaugurarà el 27 d'abril.

A què espereu per escriure els vostres poemes!? No hi ha límit d'edat, grans i menuts. Sabem que els lectors d'aquest blog sou molt creatius... animeu-se!

Paraules, poemes... per a qui? / Palabras, poemas... para quien?

2012-02-04T09:00:00.000+01:00

Quan s'escriu... per a qui ho fem? (il. Sarah Wilkins)

Estas palabras

(Jorge Teillier)

Estas palabras quieren ser

un puñado de cerezas,

un susurro -¿para quién?-

entre una y otra oscuridad.

Sí, un puñado de cerezas,

un susurro -¿ para quién ?-

entre una y otra oscuridad.

Refranero de la música: llibre de refranys musicals

2012-02-03T09:00:00.000+01:00

Unos llorando y otros cantando,

y así va el mundo rodando.

La música té els seus propis refranys, com totes les arts. Podem trobar-ne molts al llibre Refranero musical, de José Ramón Carbonell Beviá, editat pel propi autor. Dites populars i refranys dels instruments musicals, de la seua interpretació, de la seua unió amb la festa, del cant i les cobles, del ball, d'estils musicals... Sobre aquests refranys populars ja vàrem estar xerrant al blog: la música i els refranys / la música y los refranes.

Hem copiem un quants refranys, aquest llibre, tots al voltant del cant i les cançons.

Refranes sobre el canto y las canciones

Cantar es una forma de escapar.

Él se lo canta, él se lo baila.

Palabras y canciones, el viento las traspone

Cantar de ángel y sesito de cascabel.

El que canta y danza se agita y no avanza.

De padres músicos, hijos cantores.

Quien no sabe más que una canción, no tenga presunción.

El que te canta la copia, ése te la copla.

Quien la copla te canta, ése te la planta.

Cantar el salmo

En la iglesia cantar; y en casa, llorar.

Según canten, así bailaremos.

Andar en copla.

A ti mismo te haces la copla.

Quien le canta al asno, pedos saca de recambio.

Por dinero canta el ciego y baila el perro.

El abad debe cantar y el acólito acompañar.

Gallo que es bueno lo mismo canta en su corral que en el ajeno.

El pelo y el cantar no entran en ajuar, pero ayudan a enamorar.

Quien canta, su mal espanta.

Día vendrá en que el que hoy llora, cantará.

Quien hoy canta, llorará mañana.

Tal se canta como alegre se tiene el corazón.

El agua hace sudar; el vino, cantar.

Coser y cantar, todo es empezar.

Este mundo es casa de locos: cantan unos y lloran otros.

A nueva canción, nuevo contrapunto.

Quien te canta la copla, ése te la sopla.

En cantalapiedra y en catalpino, canta la moça con el buen vino.

En tierra ligera, el arador canta y el amo desespera.

Entre contar y cantar, lo primero has de procurar.

Más se perdió en Cuba y volvieron cantando.

Niño que en la mesa canta, se atraganta.

O cantas o callas.

Oyó cantar, y no sabe en qué muladar.

Qué bien canta María después de la comida.

Quien canta sus males espanta, y quien llora los aumenta.

La il·lustració és de Lyle Motley.

Adverbialitzem i versifiquem: activitat poètica per jugar amb els adverbis / Adverbializamos y versificamos: actividad poetica para jugar con los adverbios

2012-02-02T12:44:00.000+01:00

Adverbiem i versifiquem... s'animem? (il·lustracions d'Andrea Zuill)

Hui volem jugar amb les paraules i els versos, així que hem acudit a un especialista amb el joc de la poesia: Miquel Desclot. Descobrir el joc del llenguatge sempre és molt divertit, enginyós i interessant, per a totes les edats, però més encara per als xiquets i xiquetes. El ritme, la musicalitat i el joc són peces clau per descobrir la poesia, com ben bé ens va dir Miquel Desclot en la seua ponència a les Jornades nacionals de Poesia Infantil i Juvenil que vàrem tenir a Cocentaina.

Doncs... juguem, juguen amb els adverbis i la poesia.

De gramática

(Miquel Desclot)

Si navegar es lo que hace el navegante

e ignorar, el ignorante,

si habitar es lo que hace el habitante

y restaurar, el restaurante,

será que vuela el volante,

turba el turbante,

sembla el semblante

y tala el talante.

Si de veras cantar es lo que hace el cantante

y ayudar, el ayudante,

si es cierto que consonar es lo que hace la

consonante

y caminar, el caminante,

enntonces es una verdad exasperante

que, por detrás o por delante,

infa en su corte el infante,

giga en su cueva el gigante,

elefa en su sabana el elfante,

diama en su diadema el diamante,

bienpiensa en su fuero interno el bienpensante,

diosmedia donde puede diospensante,

y alica todo el día la buena gente de

Alicante

Basant-se en aquest poema anem a canviar el verbs i adverbis. Per tal de simplificar abans farem un llistat i així després tan sols hem de substituir. Ens sortirà poemes com aquests:

Si pasear es lo que hace el paseante

y liar, el liante,

si vivir es lo que hace el viviente

y morir, el muriente,

será que persevera el perseverante,

pica el picante,

irrita el irritante

y vianda el viandante.

Podem aprofitar, també per a jugar amb el sentit de les paraules:

Si assonar és el que fa l'assonant

i capejar, el capejant,

si parlar és el que fa el parlant

y trencar, el trencant,

serà que vola el volant,

cura el currant,

llista l'enllistant

i mor morrejant.

O podem crear nous poemes d'estructura diferent, però sempre utilitzant sols els adverbis.

Corrent i passejant

va el caminant.

Pujant i travessant

camins transviant.

Home transhumant.

I, de vegades, pot resultar un embarbussament humorístic:

Convincente y contuntende,

siempre consciente,

yendo a contracorriente,

llora riente

el contribuyente

clamo rosa mente

S'animeu vosaltres? Apa! Ens encantaria que deixareu les vostres noves creacions a l'apartat de comentaris.

Un acomiadament a una gran poeta: Wislawa Szymborska

2012-02-02T00:54:00.000+01:00

...Un adéu en acomiadament a una gran dona, a una gran poeta: Wislawa Szymborska. Poeta de la bellesa, de la memòria, de la condició humana. Dona lluitadora, poema a poema, vers a vers. Mestra de la parula i de les emocions... Ens resten, per sempre, els seus poemes.

Todos mis poemas nacen del amor. Diría incluso que todos los poemas nacen del amor; incluso aquéllos que transmiten el mal tienen en el fondo una forma de amor hacia el mundo. Estoy totalmente convencida... Y si no es así, lo siento por esos poetas.

Posibilidades
(Wislawa Szymborska)

Prefiero el cine.
Prefiero los gatos.
Prefiero los robles a orillas del Warta.
Prefiero Dickens a Dostoievski.
Prefiero que me guste la gente
a amar a la humanidad.
Prefiero tener a la mano hilo y aguja.
Prefiero no afirmar
que la razón es la culpable de todo.
Prefiero las excepciones.
Prefiero salir antes.
Prefiero hablar de otra cosa con los médicos.
Prefiero las viejas ilustraciones a rayas.
Prefiero lo ridículo de escribir poemas
a lo ridículo de no escribirlos.
Prefiero en el amor los aniversarios no exactos
que se celebran todos los días.
Prefiero a los moralistas
que no me prometen nada.
Prefiero la bondad astuta que la demasiado crédula.
Prefiero la tierra vestida de civil.
Prefiero los países conquistados a los conquistadores.
Prefiero tener reservas.
Prefiero el infierno del caos al infierno del orden.
Prefiero los cuentos de Grimm a las primeras planas
del periódico.
Prefiero las hojas sin flores a la flor sin hojas.
Prefiero los perros con la cola sin cortar.
Prefiero los ojos claros porque los tengo oscuros.
Prefiero los cajones.
Prefiero muchas cosas que aquí no he mencionado
a muchas otras tampoco mencionadas.
Prefiero el cero solo
al que hace cola en una cifra.
Prefiero el tiempo insectil al estelar.
Prefiero tocar madera.
Prefiero no preguntar cuánto me queda y cuándo.
Prefiero tomar en cuenta incluso la posibilidad
de que el ser tiene su razón.

Hombres necios que acusáis a la mujer, sin razón...: poesia reivindicativa de la dona, del passat a l'actualitat

2012-02-01T01:00:00.000+01:00

Hi ha paraules, hi ha poemes que malgrat el pas del temps sembla que sempre estiguen de plena actualitat. Llegiu aquest poema que hem triat per encetar el mes de febrer, de Sor Juana Inés de la Cruz, parlant sobre la relació dels homes i les dones i de com aquests les acusen, justament, d'allò que promouen (malauradament sembla que per alguns els temps no han canviat).

En veu de dona....

Redondillas

(Sor Juana Inés de la Cruz)

Arguye de inconsecuentes e gusto y la

censura de los hombres que en las mujeres

acusan lo que causan.

Hombres necios que acusáis
a la mujer, sin razón,
sin ver que sois la ocasión
de lo mismo que culpáis;

si con ansia sin igual
solicitáis su desdén,
por qué queréis que obren bien
si las incitáis al mal?

Combatís su resistencia
y luego, con gravedad,
decís que fue liviandad
lo que hizo la diligencia.

Parecer quiere el denuedo
de vuestro parecer loco,
al niño que pone el coco
y luego le tiene miedo.

Queréis, con presunción necia,
hallar a la que buscáis
para prentendida, Thais,
y en la posesión, Lucrecia.

¿Qué humor puede ser más raro
que el que, falto de consejo,
él mismo empaña el espejo
y siente que no esté claro?

Con el favor y el desdén
tenéis condición igual,
quejándoos, si os tratan mal,
burlándoos, si os quieren bien.

Opinión, ninguna gana,
pues la que más se recata,
si no os admite, es ingrata,
y si os admite, es liviana.

Siempre tan necios andáis
que, con desigual nivel,
a una culpáis por cruel
y a otra por fácil culpáis.

¿Pues como ha de estar templada
la que vuestro amor pretende?,
¿si la que es ingrata ofende,
y la que es fácil enfada?

Mas, entre el enfado y la pena
que vuestro gusto refiere,
bien haya la que no os quiere
y quejaos en hora buena.

Dan vuestras amantes penas
a sus libertades alas,
y después de hacerlas malas
las queréis hallar muy buenas.

¿Cuál mayor culpa ha tenido
en una pasión errada:
la que cae de rogada,
o el que ruega de caído?

¿O cuál es de más culpar,
aunque cualquiera mal haga;
la que peca por la paga
o el que paga por pecar?

¿Pues, para qué os espantáis
de la culpa que tenéis?
Queredlas cual las hacéis
o hacedlas cual las buscáis.

Dejad de solicitar,
y después, con más razón,
acusaréis la afición
de la que os fuere a rogar.

Bien con muchas armas fundo
que lidia vuestra arrogancia,
pues en promesa e instancia
juntáis diablo, carne y mundo.

Les il·lustracions són de Francesca Cosanti.

D'empreses i gats el ratolins estan farts

2012-01-31T10:51:00.000+01:00

Mal negoci és juntar els ratolins amb els gats (il. de Marta Mayo)

S'acomiadem d'aquest gener amb humor. Un poema divertit i molt actual, de Joan Josep Roca.

El mixino

(Joan Josep Roca)

A la font,
ben pobrissons,
he trobat:
dos ratolins,
blancs i fins,
amb un gat.
El mixino, bona cara,
els contava:
una història
de un regne amb bona llei
i remei,
a les portes de la glòria.
Els ratolins escoltaven
i menaven
llargs bigotis,
de tant en tant, s'envolaven
i pensaven:
Serem socis!
No cal dir que aquesta empresa,
farcida de gran promesa,
s'ha acabat,
han expirat els dos socis,
els dels bigotis,
a les urpes d'aquell gat.

La niña / El grito: poesia per la pau en el Dia Escolar de la Pau i la No-Violència

2012-01-30T08:00:00.000+01:00

Pau, paz, peace! (il. Lora Zombie)

La niña / El grito

(Mahmud Darwish)

En la playa hay una niña, la niña tiene familia

y la familia una casa.

La casa tiene dos ventanas y una puerta...

Una mano no divina que la ayuda. Grita: ¡Padre!
¡Padre! Levántate, regresemos: el mar no es como nosotros.
El padre, amortajado sobre su sombra, a merced de lo invisible.

No responde.
Sangre en las palmeras, sangre en las nubes.
La lleva en volandas la voz más alta y más lejana de
La playa. Grita en la noche desierta.
No hay eco en el eco.
Convierte el grito eterno en noticia
rápida que deja de ser noticia cuando
los aviones regresan para bombardear una casa
con dos ventanas y una puerta.

Agafa'm la mà... amb poesia: poema d'amor per a un dimenge gelat

2012-01-29T03:17:00.000+01:00

...agafa'm la mà (il·lustració d'Alexander Daniloff)

Quan tot sembla naufragar, de vegades, sols necessitem que ens agafen la mà. Una mà que acaricia, protegeix, ens dona seguretat, ens arrossega cap endavant, ens uneix... una mà que ens estima.

Si el món s'ensorra
avisa'm,
però mentrestant,
agafa'm la mà!

(Xelo Llopis Roca)

Somos PoeTICos: poemes juvenils al voltant d'internet

2012-01-28T09:00:00.000+01:00

PoeTICament internauTIC (il. de Christoph Niemann)

Us invitem a llegir aquests poemes, Somos poeTICos, al voltant d'internet i les xarxes socials, que han creat els alumnes de l'IES Àfrica (Fuenlabrada, Madrid), IES Sierra de Leyre (Sangüesa, Navarra) i el col·legi El Valle (Madrid). Partint de poemes clàssics, força coneguts, han fet unes adaptacions ben simpàtiques i interessants.

Open publication - Free publishing - More diadeinternet

Otro ritmo es posible... seguro que si, con la poesía

2012-01-27T09:00:00.000+01:00

Otro ritmo es posible
(Jorge Riechmann)

Un buen verso
no sacia el hambre.

Un buen verso
no construye un jardín.

Un buen verso
no derriba al tirano.

Un verso
en el mejor de los casos consigue
cortarte la respiración
(la digestión casi nunca)

y su ritmo insinúa otro ritmo posible
para tu sangre y para los planetas.

La il·lustració és de Alessandro Blasucci.

La lectura, un vici / La lectura, un vicio / Leitura, um vício

2012-01-26T09:00:00.000+01:00

Meu vício

(André Nerves)

Pode parecer loucura
a cura.
Tomei controle da situação
com ação.
Não me arrependo
se entendo.

Abraço palavras
com asas.
Na página que passo
sou pássaro.
Meu céu
é o papel.

Não dê sumiço
ao meu vício.
Tente entender
meu prazer.
Nem vem que não tem
nenê.

É por tanto amor
seu doutor.
que eu não me livro
do livro.

Un regal molt poètic: poema i il·lustració de Dolors Todolí

2012-01-25T09:00:00.000+01:00

Editar aquest blog, dia a dia, té moltes sorpreses boniques! Mireu aquest poema i la il·lustració que ens ha regalat la nostra amiga Dolors Todolí. Què boniquet!!!!! Moltíssimes gràcies Dolors. Volem compartir amb vosaltres els nostre regal poètic.

La bruixa Dolors,

viu en un bell jardí,

de bipliopoemes

i blibliocolors,

obert per a tú

d’hivern fins l’estiu.

Herbaris de fades,

memòries d’arbres,

mentides il·lustrades

i paraules

que se’n van de vacances.

Qui dóna

més per menys?

Llibres d’etiqueta,

petits conills blancs ,

un peix irisat,

i un mig pollastre

que sols vol casar-se

amb la filla d’un rei.

Qui dóna

més per menys?

Alfabets d’art,

un soroll blanc,

un món del revés

i un punt vermell.

Llibres a les mans

de nans i gegants

Qui dóna

més per menys?

Ostres avorrides,

pirates

i dracs

animals de pluja

i donyets cantants.

Qui dóna

Més per menys?

(Dolors Todolí)

10 Poemes per la pau / 10 Poemas por la paz

2012-01-24T00:17:00.000+01:00

Poemes per la Pau / Poemas por la Paz

View more presentations from Salvia.

Dins de poc, el dia 30 de gener, celebrem el Dia Escolar de la Pau i la No Violència / Día Escolar de la Paz y la No Violencia. Volem col·laborar des d'aquest blog a celebrar el dia amb poesia sobre la pau. Us presentem una selecció de 10 poemes, 5 en castellà i 5 en català, d'autors diferents, per tal de ficar una pinzellada poètica a la convivència, la tolerància i la pau.

Des de la família, l'escola, les biblioteques... tots junts estem educant als xiquets i xiquetes i tenim la responsabilitat de fer-ho bé, d'educar en valors i responsabilitat, de ensenyar amb l'exemple. La poesia ens ajuda, a cop de paraules i versos, a enlairar aquest missatge de pau per a que la seua llavor brote als cors infantils i prenga vida

De "Copa de mar" a "Nube de cielo": de la lectura a l'escriptura de poesia

2012-01-23T13:47:00.001+01:00

Ens encanta veure com de la lectura poètica se'n passem a l'escriptura. Seguir models poètics és una fantàstica manera de llançar-se a crear nous poemes, com ja hem comentat moltes vegades al blog. L'altre dia vàrem ficar un poema de María Cristina Ramos, Copa de mar, i a l'apartat de comentaris "Mandales" (pseudònim de les classes de 3r. i 4rt. d'Educació Primària del col·legi públic Pare Pere, de Jesús Pobre de Dènia -Alacant-) ens va deixar un poema infantil molt bonic. Pensem que tal vegada allà no es llisca per molta gent, així que us el fiquem a continuació i el compartim amb tots vosaltres. Gràcies "Mandales" :) Us animem a continuar per aquest caminet poètic, amb bosc de versos i xixiueig de paraules, que heu començat.

Nube de cielo
(Mandales, pseud.)

En el aire caluroso hay un pájaro
que vuela muy alto
y que ama el cielo

¿Sabrá el cielo
que hay un pájaro
que está cantando?

¿Sabrá el cielo infinito
que hay un pájaro
de lo más bonito?

¿Sabrá el cielo azulado
que hay un pájaro
que está encantado?

Hay un pájaro en una nube
que está emocionado con el cielo.

La il·lustració és de Sérgio Condeço.

Queremos paz: cançó de Maná

2012-01-22T02:07:00.001+01:00

Pau, paz, peace... (il. de Kazu Nitta )

Queremos paz

(Maná)

Al comenzar

el mundo era otro

sin límites

de muros y fronteras

todo para todos

nadie pretendía más

Por pánico

se armaron hasta el diente

y una invasión

tenían en la mente

una guerra viene

y otra que se va, ¡oh no!

Coro:

E-ah,

queremos paz y no la guerra

hay muchas armas en la tierra

queremos paz, queremos...

Cuando el amor

lo aplasta el más fuerte

llega el dolorla sangre y la muerte

una guerra viene

y otra que se va, ¡oh no!

E-ah,

queremos paz y no la guerra

hay muchas armas en la tierra

queremos paz, queremos...

No, no, no, no, no, no, la guerra

Coro

En mi casa hay un patio particular...

2012-01-21T09:00:00.000+01:00

Copla tradicional

(il·lustració de Paola De Gaudio)

En mi casa hay un patio
particular,
cuando llueve se moja
y vuelve a secar.

En mi casa hay un gato
muy diferente,
adentro de la boca
tiene los dientes.

Certamen de Poesia Marc Granell, Vila d'Almussafes - 2012

2012-01-20T18:30:00.000+01:00

De nou es convoca el Certamen de Poesia Marc Granell, Vila d'Almussafes. Ja sabeu que la convocatòria abarca poemaris en castellà i en valencià. Teniu de temps per a presentar-se fins el 26 de març de 2012. Animeu-se a presentar els vostres poemes!

Bases:

1. Hi podran concórrer, en qualsevol modalitat, tots els treballs poètics inèdits que no hagen estat premiats en altres concursos o publicats anteriorment.

2. La temàtica, el metre i la rima seran lliures.

3. S’estableixen dues modalitats: valencià i castellà.

4. L'extensió màxima dels treballs no podrà sobrepassar els dos-cents versos. Podent consistir en un o més poemes.

5. Els treballs es presentaran per quadruplicat, enquadernats o cosits, mecanografiats a doble espai i per una sola cara. Els originals hauran de presentar-se acompanyats d'un sobre tancat, a l'exterior del qual hi haurà el lema o títol del treball, la cita "CERTAMEN DE POESIA MARC GRANELL" VILA D'ALMUSSAFES, i la modalitat a la qual es presenta i, a l'interior, el nom, els cognoms i l'adreça i correu electrònic de l'autor, així com el telèfon de contacte.

6. El Jurat estarà presidit pel Sr. Alcalde d’Almussafes o persona en qui delegue i integrat per Marc Granell, un especialista en la matèria designat per l’Ajuntament d’Almussafes, mitjançant el grup poètic Argila de l’Aire, i un, designat per Edicions 96. Actuarà de secretari un funcionari de l’àrea de Cultura de l’Ajuntament d’Almussafes.

7. Les obres es presentaran fins el 26 de març de 2012 a la Biblioteca Pública Municipal d'Almussafes, c/ Llauradors, 42, 46440 Almussafes, admetent-se aquelles obres que s'hagen enviat per correu certificat dintre d'aquest termini.

8. La dotació del premi és de 1.200 € per a l'obra guanyadora en cadascuna de les modalitats, estant aquesta subjecta a les retencions pertinents d'acord amb el que disposa la legislació vigent, i els exemplars corresponents per a l'autor@. Amb aquesta dotació es consideren liquidats els drets de la primera edició del poemari, corrent a càrrec de l'editorial la liquidació d'edicions posteriors d'acord amb el contracte d'autor signat amb els guanyadors.

9. Els poemes guanyadors es publicaran, amb la col•laboració d'Edicions 96, dins de la colecció "Razef. Certamen de Poesia Marc Granell".

10. Les obres no premiades sols podran ser retirades personalment a partir del dia 2 de maig, per tant no es realitzaran enviaments postals de les mateixes. Transcorreguts quinze dies, les obres no retirades, seran destruïdes.

11. La decisió del Jurat es farà pública en l'acte de Lliurament de Premis que tindrà lloc el dia 27 d'abril, a les 22:30 hores al Centre Cultural de l'Ajuntament d'Almussafes.

12. El Jurat podrà recomanar la publicació d'alguna obra presentada pel seu contingut o qualitat. Aquestes, serien editades dintre la col•lecció poètica “Racef”de l'editorial Edicions 96.

13. Qualsevol dubte que poguera generar-se sobre les presents bases serà resolt pel Jurat del Certamen. El veredicte serà inapel•lable.

14. El Jurat podrà decretar desert els premis.

15. La participació en el Certamen suposa l’acceptació de les presents bases.

La il·lustració és d'Irudika.

Un poema, un somriure... haiku de Mª Rosa Serdio

2012-01-20T09:00:00.001+01:00

Las luciérnagas
bailan en mis pupilas.
Pasa una risa.
(Mª Rosa Serdio)

Il·lustració de Francesca Quatraro

Mariposa de cuento, vuela hasta mi almohada: poesia infantil d'Alejandra Ximena Plana

2012-01-19T09:00:00.000+01:00

Treballar utilitzant les xarxes socials té molts avantatges. Un d'ells és l'efecte de reciprocitat, nova creació i compartiment que pot produïr un text. Per exemple, fa poc que vàrem publicar al blog El cuaderno de Mariposa i ho vàrem ficar a Facebook. Doncs... Alejandra Ximena Plana, inspirant-se en aquests versos, ens va regalar un nou poema, molt boniquet, que volem compartir amb tots vosaltres. Gràcies, Alejandra.

Editar aquest blog produeix un "efecte papallona" que ens encanta i, a més, és un dels objectius centrals del mateix.

Mariposa de cuento

(Alejandra Ximena Plana)

Danzas frente a mi ventana,
pequeña mariposa,
que de la pluma del escritor
escapaste en la noche oscura.

¿Me traen tus alas de papel,
cuentos llenos de aventura?

Atraviesa mi ventana,
con tu cuerpo cartónpiedra,
y gira sobre mi nariz
como la bailarina en la caja.

Ahora me voy a dormir,
pósate sobre mi almohada,
cuéntame tú una historia más
que mamá trabaja mañana.

Hada que me envía Natura,
para hacer de Nana a mi infancia,
vuelve a tu mundo-tintero
a llenar de historias tus alas.

Y cuando la luna de plata,
vuelva a hacer brillar su luz
sobre las sábanas blancas,
¡alégrame con tu visita!

Shhhh….

Viene alguien…
Que no te vean…

Buenas noches…
Vuela a casa….

La il·lustració és de Morena Forza.

Lectura de poesía en la escuela: article de María Cristina Ramos

2012-01-18T09:00:00.000+01:00

Buscant lectors de poesia (il. de Dani Torrent)

Us recomanem la lectura de l'article de Cristina Ramos, Lectura de poesía en la escuela. El pez que no se ve. Un article interessant que ens parla de la importància d'incloure el llenguatge poètic en l'escola, de fomentar la lectura i escriptura de poemes.

La experiencia de escuchar un poema roza la memoria del ser que recibió esa urdimbre de palabras, y con ella el respaldo de una voz, de una cadencia cercana al afecto, unida a la noción de la propia identidad. La voz que musitaba una cadencia adormecedora, la voz que se tejía en pequeñas intimidades, “banda sonora” del vínculo primordial, ese que hizo posible el yo, configurado desde la mirada de los otros.

Comença l'article amb un poema de la pròpia María Cristina Ramos que volem compartir ací:

Copa de mar
(María Cristina Ramos)

En agua dulce hay un pez
que nada un azul de copa
y que sueña con el mar.

¿Sabrá el mar
que hay un pez
que lo guarda en su soñar?

¿Sabrá el mar pequeño
que hay un pez
que lo guarda en su sueño?

¿Sabrá el mar lejano
que hay un pez
que lo extraña en mi mano?

Hay un pez en algún lugar
que está soñando con el mar.

D'on vindrà la meua germaneta? Poema infantil d'Annabel Martínez

2012-01-17T09:00:00.000+01:00

Mare, d'on vindrà? (il. Selda Marlin Soganci)

La vinguda d'un nou germanet o germaneta sempre qüestiona preguntes. D'on ve? Per què ve? Cóm serà? Quan vindrà?...? Annabel Martínez té un preciós poema on surten algunes d'aquestes qüestions i ens dona una molt bonica i sensible resposta poètica.

¿De dónde vendrá?

(Annabel Martínez)

Mamá, ¿de dónde vendrá la hermanita?

De la Luna.

¿Por eso tu barriga es una luna llena?

Por eso la Luna es

quien mece la cuna

de niños durmientes

que no tienen dientes,

ni uñas feroces,

para defenderse

de sueños cautivos

de cuentos que asustan

a niños que duermen,

pero no a la Luna.

Canciones de Garciniño, de Beatriz Giménez: guardó premi poesia infantil "Luna de Aire"

2012-01-16T19:00:00.000+01:00

Els prmis de poesia infantil fomenten la lectura -il. Nikolaus Heidelbach-

Ja coneixem qui ha resultat guardonada amb IX Premio de Poesía Infantil Luna de Aire que convoca el CEPLI i patrocina el Vicerrectorado de Extensión Universitaria y Campus de Cuenca de la UCLM: Beatriz Giménez de Ory, amb el poemari Canciones de Garciniño. Beatriz va guanyar l'any passat el Premio de Poesia para Niños, Ciudad de Orihuela 2010.

La entrega del premio -dotado con 3.000 euros y la edición del libro, que será ilustrado por Antonio Guzmán, alumno de la Facultad de Bellas Artes- y la presentación del libro editado tendrán lugar en el verano de este año. A la edición de este año se han presentado 131 libros procedentes de casi toda España y de diversos países latinoamericanos, además de Estados Unidos, Portugal y Polonia.

Li donem l'enhorabona i esperem poder llegir prompte el llibre. Mentre... prepareu-se per a la propera convocatòria que ja està propet.

Cançonetes infantils per aprendre l'abecedari / Canciones infantiles para aprender el abecedario

2012-01-16T09:00:00.000+01:00

A,B,C,D,E....(il·lustració de Benoît Morel)

Conèixer l'alfabet i el seu ordre és fonamental per a l'aprenentatge de la llengua. Hi ha moltes cançonetes infantils que, al ritme de la música, ajuden a que els més menudets aprenguen totes les lletres de l'abecedari. Us fiquem una selecció en castalà, castellà i anglès.

Me sobren paraules: cancó juvenil d'Antònia Font

2012-01-15T09:00:00.000+01:00

Et sobren o et falten paraules? (il. de Fernando Vicente)

Me sobren paraules

(Joan Miquel Oliver)

Me sobren paraules:

agulla, fil de cosir, tisores, estufa.

Me sobren paraules:

vermut, patates, olives.

Paraules molt curtes, pi,

paraules molt llargues, esternoclestmastoideu,

paraules molt fàcils, mamà,

paraules difícils, obliqüitat... i jo què sé.

Me falten paraules per explicar què significa per jo.

me falten paraules...

Es diccionaris són plens de paraules gratis i certes,

paraules d´amor senzilles i tendres.

Ella tenia dues llunes en tota sa cara,

les obria i les tancava,

i tenia ses dues cares de sa lluna,

una blanca i s´altra obscura.

Me sobren paraules però no tenc res a dir

cadàver, pitufo.

Me sobren paraules,

d´aquí a dos anys me retir.

Paraules molt lletges, nyu,

paraules molt guapes, lapislàtzuli,

paraules provisionals amb es accents girats.

Ella tenia dues llunes en tota sa cara,

les obria i les tancava,

i tenia ses dues cares de sa lluna,

una blanca i s´altra obscura.

Ella tenia dues llunes en tota sa cara,

les obria i les tancava.

Podem escolatar la cançó interpretada per Antònia Font:

He cometido el peor de los pecados: la infelicitat en l'art, poema de Jorge Luis Borges

2012-01-14T09:00:00.000+01:00

Ser o no ser feliç... (il·lustració de Moki)

He cometido el peor de los pecados

(Jorge Luis Borges)

He cometido el peor de los pecados
que un hombre puede cometer. No he sido
feliz. Que los glaciares del olvido
me arrastren y me pierdan, despiadados.

Mis padres me engendraron para el juego
arriesgado y hermoso de la vida,
para la tierra, el agua, el aire, el fuego.
Los defraudé. No fui feliz. Cumplida

no fue su joven voluntad. Mi mente
se aplicó a las simétricas porfías
del arte, que entreteje naderías.

Me legaron valor. No fui valiente.
No me abandona. Siempre está a mi lado
La sombra de haber sido un desdichado.

El abeZOOdario: llibre de poesia infantil i papiroflexia

2012-01-13T09:00:00.001+01:00

Hui us proposem llegir un llibre de poesia infantil que barreja els versos amb la papiroflèxia, El abeZOOdario, de Javier Caboblanco, editat per Ledoira. El llibre ens invita a jugar amb els animals i conèixer-los amb ajuda del paper. Versos escrits sobre pàgines i fulles que es pleguen per formar un animal, tot seguint l'ordre alfabètic.

Javier Caboblanco és mestre, especialista en papiroflèxia i amant de la poesia. Així, el llibre té l'objectiu de fomentar la poesia i gaudir en el procés d'aprenentatge sobre el coneixement dels animals: l'aranya, el porc, la balena, el dinosaure...Us fiquem uns vídeos per tal de que proveu un tastet del que estem dient:

El cuaderno de Mariposa: versos infantils de Charo Pita

2012-01-12T09:00:00.000+01:00

Visitant el blog El lápiz de Nono Granero (que us recomanem) hem trobat aquest poema infantil de Charo Pita, del grup Légolas que porten endavant el projecte Atrapalabras (Alcalà d'Henares, Madrid). Nono Granero no s'ha pogut resistir a dibuixar-lo i ens ha semblat molt boniquet, el poema i la il·lustració.

El cuaderno de Mariposa
sólo tiene dos hojas.
Dos hojas como cuadros,
con colores y sin letras.
Dos cuadros como alas
que se abren y se cierran.
Dos alas como vientos
que planean y se vuelan...
Y volando se llevan
las alas, los cuadros, las hojas
del cuaderno de Mariposa.

Endevinalles de joguines... i les vostres? / Adivinanzas de juguetes... y las vuestras?

2012-01-11T09:00:00.001+01:00

Juguem a les endevinalles? (il. Lisa Alderson)

Després de passar els Reis Mags estem segures que les cases s'hauran omplit de joguines de tot tipus. Jugar i gaudir, jugar i aprendre! Doncs nosaltres també volem jugar amb tots vosaltres, però amb les paraules, amb les endevinalles. Us proposem que cadascú de vosaltres o dels vostres alumnes faja una endevinalla sobre la seua joguina preferida i que la resta de companys l'endevinen.

I mentre tant, ací us fiquem unes quantes endevinalles sobre les joguines. La solució està sota cada endevinalla, passeu el ratolí per damunt i arrastreu-lo.

Melcior, Gaspar i Baltassar

les transporten en camells

si vols que te'n porten

portat bé amb ells.

(Joguines)

Vint-i-hui cavallers

d'esquenes negres i llises,

al davant ple de forats

i tots corrent per guanyar.

(Dominó)

Per ballar em fico la capa,

per ballar me la tinc que llevar,

perquè no puc ballar amb la capa

i sense la capa no puc ballar

(Baldufa)

De vegades tinc quatre rodes,

altres en tinc tres,

de fadrí en tinc dos

i amb mi corres molt.

(Bicicleta)

De drap o de goma

semblo una persona.

(Nina)

Tots diuen que em volen

per fer bones jugades,

aleshores...

per què em fiquen puntades?

(Pilota)

Un mànec ple de botons

per jugar a l'ordinador.

(Videojocs)

Clop-clop-clop,

corro, corro,

clop-clop-clop

com sóc de cartro

del lloc no em menejo.

(Cavall de cartró)

Sabates amb rodes

que corren i no volen.

(Patins)

Ens encantaria que en enviareu les vostres endevinalles i poder també jugar amb elles i compartir-les. Les podeu deixar als comentaris o enviar-les per correu (bibliodolores@gmail.com )

100 poesies per a tot l'any: poemes infantils per il·lustrar

2012-01-10T09:00:00.000+01:00

La lluna no vol dormir, vol poemetes llegir (il. An Candaele)

Hui us volem presentar un projecte educatiu i poètic que ens sembla molt original, sobretot per la seua immediates a l'hora de portar-lo a l'aula. Es tracta de 100 poesies per a tot l'any, un projecte i un blog de M. Dolors Todolí. De què es tracta? Doncs d'arreplegar 100 poemes infantils i els seus alumnes les il·lustren.

Així que cal que s'animeu i deixeu al blog algun poemeta, que desprès veureu com els xicotets artistes el fan seu i l'il·lustren.Versos i colors: genial! És una molt bona idea per a fomentar la poesia infantil. Podeu enviar-los en castellà o en català i van adreçades a xiquets de 0 a 6 anys.

Des d'ací volem enviar-los el nostre poemeta, la nostra xicoteta aportació. Esperem que els agradi.

Llunilectora

(Sàlvia del Berri)

La lluna no vol dormir,

vol poemetes per llegir.

Poemes de princeses i dracs,

d'un gegant amb nas de nap,

i d'estrelles ballarines

amb ullets com mandarines.

I vosaltres?

Què voleu per dormir?

Segur que amb els pares llegir!

Llegir, somiar i dormir.

S'apaga la llum.

Bona nit!

----

Nota: mireu que bonic ha il·lustrat el poema Laura B. Gràcies Laura, moltes besadetes artista.

IV Premio Poesía Joven RNE, para jóvenes menores de 30 años

2012-01-09T16:49:00.001+01:00

Un any més s'ha convocat el premi Poesía Joven RNE, un guardó que va agafant molt prestigi. Us animem a participar!

RTVE, con la colaboración de Obra Social Caja Madrid, convoca el IV Premio de Poesía Joven RNE para autores que no tengan más de 30 años en la fecha de cierre de la convocatoria.

La obra premiada será editada y distribuida por la editorial Pre-Textos. El ganador tendrá derecho a recibir veinticinco ejemplares de su obra.

La primera edición del concurso la ganó Erika Martínez por su poemario Color carne; la segunda, Javier Vicedo por Ventanas a ninguna parte; y la última, Carlos Contreras por El eco anticipado.

Bases:

1. Podrán participar los escritores de nacionalidad española o hispanoamericana que no tengan más de 30 años en la fecha de cierre de la convocatoria, con una o más obras originales e inéditas en castellano, que no hayan sido premiadas anteriormente en otros concursos.

2. Las obras, de tema libre, deberán contar con un mínimo de 500 versos y se presentarán, grapadas o encuadernadas debidamente, por quintuplicado en DIN-A4, escritas a máquina o en ordenador a doble espacio y por una sola cara. En los originales sólo se hará constar el título de la obra y un seudónimo. En sobre aparte, cerrado y con el título de la obra y el seudónimo en el exterior, se incluirán los datos personales del autor: nombre y apellidos, dirección y teléfono de contacto, fotocopia del D.N.I. y una breve nota bio-bibliográfica. En el sobre, donde se incluyan la obra y los datos del autor, deberá figurar claramente que opta al Premio de Poesía Joven RNE

3. Los trabajos que se presenten sin observar estas condiciones, serán descalificados por el Jurado.

4. La inscripción de los trabajos presentados en el Registro de la Propiedad Intelectual queda bajo la responsabilidad del autor, así como los efectos de su no inscripción frente a terceros. Desde el momento de la presentación de la obra al certamen.

5. El premiado confiere a Obra Social Caja Madrid, los derechos de reproducción y comunicación pública durante un periodo de 10 años para la publicación en papel por acuerdo con la editorial establecida.

6. La convocatoria queda abierta a partir del día 30 de noviembre de 2011 y se cerrará el día 30 de enero de 2012, inclusive. No se aceptará ningún envío fuera de plazo. Los originales se enviarán a RNE por correo postal, al programa "La estación azul". Prado del Rey, Pozuelo de Alarcón. 28223 Madrid, admitiéndose sólo los que hagan constar en el matasellos su envío antes de las 24 horas del 30 de enero de 2012.

7. RTVE y la Obra Social Caja Madrid designarán un comité de lectura previo, constituido por cuatro escritores de reconocido prestigio, que seleccionará las 10 obras finalistas sobre las que deliberará el Jurado. El número de las obras finalistas podrá ampliarse si el comité de lectura, atendiendo a la calidad de los trabajos presentados, lo estima oportuno.

8. El Jurado estará formado por cinco personalidades del mundo literario, más tres secretarios con voz pero sin voto: el director de Programas de RNE, un representante de Obra Social Caja Madrid y un representante de la editorial Pretextos.

9. El fallo del Jurado será inapelable, pudiéndose declarar desierto. No habrá accésits ni se revelará el nombre de los autores finalistas. Sólo se abrirá la plica de la obra ganadora. El fallo se hará público no más tarde del día 28 de febrero de 2012, a través de www.rtve.es/radio/ y mediante envío de carta personal al premiado.

10. Los originales, excepto el del premiado, serán destruidos y no se mantendrá correspondencia con los autores que se presenten al Premio. La participación en el Premio de Poesía Joven RNE implica la total aceptación de sus bases.

La il·lustració és de Marco Lami.

El tenderete. Canciones para niños y niñas

2012-01-08T09:00:00.000+01:00

Us recomanem el CD del grup El Tenderete Elisa y Elena, El tenderete. Canciones para niños y niñas. Aquestes dos professores de música, Elena Aranoa, professora de piano, i Elisa Tobalina de música, volen revolucionar el panorama de les cançons infantils, incloent cançons de tipus popular compostes per elles, fantàstiques per cantar i ballar.

El disc va adreçat a xiquetes i xiquets de 0 a 10 anys i, a més de ser molt divertit, té una finalitat didàctica. Sería estupendo que este trabajo sirva a otras personas para trabajar en el aula o con sus hijos los temas que tratan o, simplemente, que al escucharlo sirva para alegrar un ratito la vida de quien lo escucha. Segons ens diuen les pròpies autores i cantants es una ocasión para acercarse a la familia de la orquesta clásica, el folclore, la poesía y los cuentos tradicionales.

S'han editat 2.000 còpies que s'han posat a la venda per 10 euros. El 10 % de la venda va destinat a un projecte educatiu per a xiquetes i xiquets del Sàhara. Podem comprar-lo en el seu blog. Junt al CD s'entrega un llibret per a realitzar activitats. Perfecte tant per a tenir a casa com a l'aula.

1. Todo está en los libros. Animación a la lectura.

2. El zapatero. Los oficios.

3. El reloj. Las horas

4. Saltos. Psicomotricidad.

5. Adivínalo. Adivinanzas.

6. One, two, three. Inglés

7. Panaderas de Belén.Villancico.

8. Familia de Instrumentos. Música clásica.

9. Vivimos en La Rioja. Geografía.

10. Vivimos en La Rioja. Juego vocal.

11. Dondiego no tiene Don. Acercamiento a la poesía.

12. Viajar. Transporte.

13. El Tenderete. Folclore.

14. Elena y sus olvidos. Canción participativa.

Escribir un poema: gestació de la poesia

2012-01-07T09:00:00.000+01:00

Viure, sentir, escriure... o escriure per viure (il. Alexander Sokht)

Cada poeta té una manera d'escriure, de gestar la poesia. I cada poema té un procés d'escriptura, de vegades alegre i ràpid, de vegades penós i lent. Descobrim en Escribir un poema, com és el procés de Fernando Torres Vico.

Escribir un poema

(Fernando Torres Vico)

Lo primero, sin duda

es contener

este nerviosismo

que es un gigante

o un molino.

Después escuchar

la sonoridad

de la noche

como un gran estruendo

en el vacío,

acercándome sentimientos

perfumados

de romero y tomillo.

Luego está el verso,

ese verso preliminar,

convicto de pasión,

refinado, renovado y limpio.

Y el poema

va adquiriendo

visión panorámica,

inmensidad, vastedad,

como un amanecer

en tus brazos,

mi amor.

El poema va espaciándose

tranquilo

bajo un cielo enrarecido

mientras

las palabras, el verbo,

algo espectral

va haciendo

su camino.
Y eso es todo
quizá alrededor de las ideas
se ciernen
miradas cautivas.

Las abarcas desiertas.... Desitgem que no siga així: bescanviem il·lusions per poesia

2012-01-06T09:00:00.000+01:00

Bescanviem il·lusions per poemes (il. Slawek Gruca)

Dins de cada sabata que deixem al balcó en aquesta passada nit de Reis Mags hi ha depositada tanta, tanta il·lusió que no ens agradaria que per dificultats econòmiques, per culpa de la fastigosa crisi, no es bescanviaren il·lusions per regals de tot tipus, materials i immaterials. És bó que grans i menuts conservem sempre la il·lusió, l'esperança que els somnis i els desitjos es fagin realitat.

Eren altres temps, moments molt més difícils els que descriu Miguel Hernández en el seu poema Las abarcas vacías, però aquests 2012 ha ficat també les seues sabates al balcó i tal vegada les trobem també buides.

Las abarcas desiertas

(Miguel Hernández)

Por el cinco de enero,
cada enero ponía
mi calzado cabrero
a la ventana fría.

Y encontraba los días
que derriban las puertas,
mis abarcas vacías,
mis abarcas desiertas.

Nunca tuve zapatos,
ni trajes, ni palabras:
siempre tuve regatos,
siempre penas y cabras.

Me vistió la pobreza,
me lamió el cuerpo el río
y del pie a la cabeza
pasto fui del rocío.

Por el cinco de enero,
para el seis, yo quería
que fuera el mundo entero
una juguetería.

Y al andar la alborada
removiendo las huertas,
mis abarcas sin nada,
mis abarcas desiertas.

Ningún rey coronado
tuvo pie, tuvo gana
para ver el calzado
de mi pobre ventana.

Toda gente de trono,
toda gente de botas
se rió con encono
de mis abarcas rotas.

Rabié de llanto, hasta
cubrir de sal mi piel,
por un mundo de pasta
y unos hombres de miel.

Por el cinco de enero
de la majada mía
mi calzado cabrero
a la escarcha salía.

Y hacia el seis, mis miradas
hallaban en sus puertas
mis abarcas heladas,
mis abarcas desiertas.

Carta-poètica amb els desitjos d'un xiquet als Reis Mags

2012-01-05T16:00:00.000+01:00

En aquesta societat que estem vivint de superconsumisme, on sembla que sols els bens materials tenen valor, ens ha encantat aquesta carta-poètica dels desitjos que un xiquet li demana als Reis Mags. Cal prendre bona nota.

A ses Majestats, els Reis Mags de l’Orient, us envio aquest poema perquè acabeu amb els defectes d’aquest planeta:

Si a la Terra la pau pogués governar
i les armes desterrar,
amb la tragèdia de les guerres podríem acabar.

Si la riquesa es pogués repartir
i la bondat de les persones garantir,
no hi hauria gent sense sostre on dormir.

Si vostres Majestats aquests desitjos poguéssiu concedir
i al cor dels humans accedir,
en el món de res ens hauríem de penedir.

(Biel Riera Molons, 10 anys
Figueres)

La carta-poètica de Biel està al blog de La Vanguardia, en l'especial Reyes Magos 2012. La il·lustració és d'Andrew Meschanova.

Los Reyes Magos, canción infantil

2012-01-05T08:30:00.000+01:00

Els Reis Mags al portal de Betlem (il. Jackie Morris)

Los Reyes Magos
(Félix Luna)

Llegaron ya los reyes y eran tres,
Melchor, Gaspar y el negro Baltasar
arrope y miel le llevarán
y un poncho blanco de alpaca real.

Changos y chinitas duermansé
que ya Melchor, Gaspar y Baltasar
todos los regalos les darán
para jugar mañana al despertar.

El Niño Dios muy bien lo agradeció
comió la miel y el poncho lo abrigó
y fue después que los miró
y a medianoche el sol relumbró.

...Ja quasi estan ací els tres Reis Mags! Un poema per rebre'ls

2012-01-04T22:30:00.000+01:00

Ai, quina emoció! Ja quasi estanací Melcior Gaspar i Baltassar... cal rebre'ls amb poesia

Los Reyes Magos

(Cristilí)

En la oscura noche azul,

a lo lejos ya se observa

bella estrella que es la guía

del sendero hacia la luz.

En su viaje la paloma

amor trae, paz nos deja...

ya se escuchan las trompetas

en la noche oscura azul,

resplandece todo el cielo,

ha nacido ya Jesús.

La il·lustració és de Gianni de Conno.

El ratolí i les disfresses: llibre de poesia infantil

2012-01-04T20:00:00.000+01:00

El ratolí i les disfresses és un libre de poesia infantil d'Irene Verdú, amb il·lustracions de Noèlia Conca i que està editat per Bullent. Poemes senzills, plens d'imaginació i alegria, que faran somiar als més menudets o viure aventures junt a la rateta Abril.

Un llibre preciós i juganer per a encarregar als tres Mags d'Orient. Us fiquem uns tastets per a que ho comproveu:

Open publication - Free publishing - More bullent

O reino... poesia de Celso Emilio Ferreiro per recuperar el sentit en el temps

2012-01-04T17:45:00.002+01:00

Aprofitant que hui és el centenari del naixement de l'escriptor i poeta gallec Celso Emilio Ferreriro us invitem a llegir un dels seu poemes en el que ens fa referència a un temps, passat i idíl·lic, en que les persones no érem "llops" per a nosaltres mateix. Caldrà recuperar aquest regne utòpic.

En Celanova (Orense), lloc del seu naixement, s'exhibeixen en cent comerços, els seus poemes. Aquesta és una idea genial i original que segur aproparà als seus conciutadans a la poesia.

O reino

(Celso Emilio Ferreiro)

No tempo aquil
cando os animales falaban,
decir libertá non era triste,
decir verdá era coma un río,
decir amor,
decir amigo,
era igual que nomear a primavera.
Ninguén sabía dos aldraxes.

Cando os animales falaban
os homes cantaban nos solpores
pombas de luz e xílgaros de soños.
Decir teu e meu non se entendía,

decir espada estaba prohibido,
decir prisión somente era unha verba
sin senso, un aire que mancaba
o corazón da xente.
¿Cando,
cando se perdeu,
iste gran Reino?

La il·lustració és d'Alexander Sokht.

Un telèfon que connecta amb la poesia! / Un teléfono que conecta con la poesía!

2012-01-03T02:00:00.000+01:00

La trampa del teléfono
(Vanesa Pérez Sahuquillo)

Éste es mi contestador automático.

Para herir, simplemente marque 1.
Para contar mentiras que me crea, marque 2.
Para las confesiones trasnochadas, marque 3.
Para interpretaciones literarias producto del alcohol, marque 6.
Para poemas, marque almohadilla.
Para cortar definitivamente la comunicación,
no marque nada, pero tampoco cuelgue,
titubee en el teléfono ( a ser posible durante varios meses)

hasta que note que voy abandonando el aparato

a intervalos de tiempo cada vez más largos

No desespere. Aguante.

Espere a que sea yo la que se rinda.

Le evitará cualquier remordimiento.

Gracias.

La il·lustració és de Fred Calleri.

Anem a contar mentides! / Vamos a contar mentiras!

2012-01-02T09:00:00.000+01:00

També ens agrada cantar mentides (il. Tim Coffey)

Ara que estem soletes... anem a contar mentides, tralalà...

Cançó de les mentides

(Paco Muñoz)

Mon pare se'n va al mercat
a comprar una burra cega.
Li tallaren els quatre peus
la burra arranca a córrer.
Saltant paret i barrancs
topeta una figuera.
Li tira una pedra fort
i fa caure una ametlla.
Li cau l'ametlla en el peu
i l'ix sang de l'orella.
Per la mar corren conills
per la muntanya anguiles.
Per Aixó esta cançó es diu
la cançó de les mentides.
Qui vulga saber-la bé
que se'n vaga a Filipines.
I allí vaig aprendre jo

la cançó de les mentides.

Vamos a contar mentiras
(cançó infantil popular)

Ahora que vamos despacio,
ahora que vamos despacio,
vamos a contar mentiras, tralará,
vamos a contar mentiras, tralará,
vamos a contar mentiras.

Por el mar corren las liebres,
por el mar corren las liebres,
por el monte las sardinas, tralará,
por el monte las sardinas, tralará,
por el monte las sardinas.

Salí de mi campamento,
salí de mi campamento
con hambre de seis semanas, tralará,
con hambre de seis semanas, tralará,
con hambre de seis semanas.

Me encontré con un ciruelo,
me encontré con un ciruelo
cargadito de manzanas, tralará,
cargadito de manzanas, tralará,
cargadito de manzanas.

Empecé a tirarle piedras,
empecé a tirarle piedras
y caían avellanas, tralará,
y caían avellanas, tralará,
y caían avellanas.

Con el ruido de las nueces,
con el ruido de las nueces
salió el amo del peral, tralará,
salió el amo del peral, tralará,
salió el amo del peral.

Chiquillos, no tiréis piedras,
chiquillo, no tiréis piedras,
que no es mío el melonar, tralará.
Que no es mío el melonar, tralará,
que no es mío el melonar.

Que es de una vieja muy pobre,
que es de una vieja muy pobre
que habita en El Escorial, tralará,
que habita en El Escorial, tralará,
que habita en El Escorial.

Primero de Enero, poesia d'Octavio Paz

2012-01-01T20:30:00.000+01:00

Primero de Enero

(Octavio Paz)

Las puertas del año se abren,
como las del lenguaje,
hacia lo desconocido.

Anoche me dijiste:
mañana
habrá que trazar unos signos,
dibujar un paisaje, tejer una trama
sobre la doble página
del papel y del día.
Mañana habrá que inventar,
de nuevo,
la realidad de este mundo...

La il·lustració és de Katalin Szegedi

Any 12, un brindis poètic per tots vosaltres! / Año 12, un brindis poético por todos vosotros!

2012-01-01T18:00:00.000+01:00

Feliç, alegre i màgic 2012!

Un brindis poètic per tots vosaltres

Any dotze

(Quim Curbet)

El temps és aquest desig

que ens encalça i ens empeny

entre els marges de l’hivern.

Sota un llençol de gebrada

dorm la rosa de la vida.

Un sol de desembre amida

l’ombra exigua que dansa

entre remors de recança

i les llavors de l’oblit.

Però el temps arriba i esbotza

les portes d’aquest any dotze

amb un somni d’esperança!

Il·lustració de Francesca Quatrero.

MMXII / 2012

2012-01-01T00:00:00.000+01:00

Bateig de música des del cor (il. Buwa Shete)

MMXII

( Teresa Delgado)

Doce latidos

para besar al tiempo

recién nacido.

Utopías, poesia de Mario Benedetti / Utopies o lluita pels somnis

2011-12-31T09:00:00.000+01:00

L'amor tot ho pot! La utopia és fa realitat, té un poder màgic i això ho saben ben bé els poetes. Mario Benedetti ens ho recita a la perfecció. Volem acabar aquest any, que ha semblat tan llarg, amb molta esperança i molt d'amor. Que totes les utopies s'aconsegueixen! Lluitem per a que allò que somiem puga ser realitat, tan sols així aconseguirem un món millor, entre tots.

Utopías

(Mario Benedetti)

Cómo voy a creer / dijo el fulano
que el mundo se quedó sin utopías

cómo voy a creer
que la esperanza es un olvido
o que el placer una tristeza

cómo voy a creer / dijo el fulano
que el universo es una ruina
aunque lo sea
o que la muerte es el silencio
aunque lo sea

cómo voy a creer
que el horizonte es la frontera
que el mar es nadie
que la noche es nada

cómo voy a creer / dijo el fulano
que tu cuerpo / mengana
no es algo más de lo que palpo
o que tu amor
ese remoto amor que me destinas
no es el desnudo de tus ojos
la parsimonia de tus manos
cómo voy a creer / mengana austral
que sos tan sólo lo que miro
acaricio o penetro

cómo voy a creer / dijo el fulano
que la útopia ya no existe
si vos / mengana dulce
osada / eterna
si vos / sos mi utopía.

Cançó de les mentides o les no veritats

2011-12-30T10:30:00.000+01:00

El que no és veritat, no sempre és mentida... com diu la cançoneta infantil que us invitem a llegir.

Cançó de les mentides

La lluna s'ha fos

de tanta mentida.

El nas de Pinotxo

canvia de mida

De petits ens diuen

que venim de París,

que els Reis són d'Orient

que si no fem bondat

anirem a l'infern.

El que no és veritat

no sempre és mentida.

Quan sota el coixí

deixem una dent,

la rata dels somnis

ens porta un present.

La llebre se'n riu

al llop que la mira.

La llebre no sap

el llop ja imagina.

El que no és veritat

no sempre és mentida.

La bruixa Pirula té mal de queixal

Blancaneus tan blanca

només un mirall.

El que no és veritat

no sempre és mentida.

Com qui d'un tros de fusta

Se'n fa una joguina,

també les veritats

podem construir-les.

La il·lustració és de Pam López.

Tic-tac...aprenc les hores amb poesia / Aprendo las horas con poesía

2011-12-29T16:30:00.000+01:00

Tic-tac, tic-tac, tic-tac... el rellotge no descansa: segons, minuts, hores...un dia i altre dia. Tic-tac, tic, tac...la una, que va a la lluna... tic-tac, tic-tac... què tal aprendre les hores jugant amb els noms? Ací teniu un poemeta que us ajudarà (desconeixem el seu autor)

Las horas

María a la una

se sube a la Luna.

Juana a las dos

tiene mucha tos.

Pedro a las tres

ya pescó un pez.

Ana a las cuatro

está en el teatro.

Jacinto a las cinco

pega un solo brinco.

Cuenta Maricocho

las seis , siete y ocho.

Sale mi tía Conce

las nueve, diez y once.

Ya duerme José

cuando son las doce.

La il·lustració és de Rocío Salamanca.

¡Cuentame un cuento!... con poesía / Conta'm un conte!... amb poesia

2011-12-29T00:30:00.000+01:00

No cal que us recordem la importància que té contar contes als xiquets i xiquetes tots els dies. És un regal mutu que ens fem. No és sols la importància de la lectura, és també el temps que compartim, les experiencies comuns, els sentiments que experimentem, els nous descobriments... Hi ha tot un món en un moment lector compartit. No ens ho perdem! Aquests dies que tenim més temps lliure cal que ho aprofitem i gaudim de la lectura.

Estem creant arrels lectors cada vegada que escoltem "conta'm un conte" i nosaltres ho fem. Més encara, sigam també nosaltres els que digam "vols que t'explique un conte"? O un poema?

Contame un cuento

(Silvia Schujer)

Contame un cuento de hadas

para soñar esta noche

letras doradas.

Contame un cuento liviano

para que duerma esta noche

bajo mi mano.

Contame un cuento que flote

sobre mi almohada

porque detrás del silencio

no escucho nada.

Contámelo poco a poco

muy despacito

que cuando cierro los ojos

lo necesito.

La il·lustració és de Bartssimson

Monta un circo en tu cabeza / Munta un circ al teu cap

2011-12-27T16:54:00.002+01:00

Circo

(Poesia del Ojo Mocho)

Monta un circo
en tu cabeza,
un equilibrista en cada oreja,
malabaristas de diez bolas,
y un batallón de saltimbanquis
despiojándote la mollera.
¡Y payasos!
fantoches dando tumbos
sobre el arco alegrón
de las cejas.
Un circo de gran carpa
acomodado de sombrero,
carromatos en tus suelas
y leones tramoyistas
armando gresca
a la hora de la cena
para desterrarse de sus jaulas.
Un clan de monos tarambanas
poniendo cáscara de banana
al callejón sin salida
de las ancianas penas.

....

La il·lustració és de Daniel Merrian.

Si jo fos pescador, poesia de Joan Salvat Papasseit

2011-12-27T00:00:00.000+01:00

Si jo fos pescador

(Joan Salvat-Papasseit)

Si jo fos pescador pescaria l'aurora,
si jo fos caçador atraparia el sol;
si fos lladre d'amor m'obririen les portes,
si fos bandit millor
que vindria tot sol:
els carcellers del món no em sabrien mai l'ombra,
si fos lladre i bandit no em sabrien el vol.
Si tingués un vaixell m'enduria les noies,
si volien tornar deixarien llurs cors:
i en faria fanals
per a prendre'n de nous.

Il·lustració de Viive Noor

Xa me tardan estes Magos: libro-disco de "panxoliñas gallegas"

2011-12-26T09:00:00.000+01:00

Ja sabeu que les cançonetes de nadal, les nostres nadaletes, en galleg s'anomenen panxoliñas -que boniquet!-. Doncs hui volem recomanar-vos un nou llibre amb CD, de Mamá Cabra, que està ple de panxoliñas: Xa me tardan estes Magos. Ens hem asabentat gràcies al blog de la Biblioteca Escolar Milladoiro (un blog que aprofitem per a recomanar-vos). Les il·lustracions de Kristina Sabaite ajuden a completar la bellesa dels versos que hi trobem.

Cançons de Nadal molt actuals, laiques, diferents, arreplegant la tradició dels cants festius. Amb poemes de renombrats autors de literatura gallega com Antón Cortizas, Antonio García Teijeiro o Gloria Sánchez i la veu de Gloria Mosquera. Cançonetes de Nadal, en galleg, però per a tots els xiquets. Són molt boniquetes!

El llibre està editat per Galaxia i és un regal perfecte per aquests dies nadalencs. Esperant al Mags d'Orient amb poesia i cançons.... perfecte. Podeu escoltar Tres Reis en Bicicleta punxant ací.

Bon Nadal, amb poesia / Feliz Navidad, con poesía

2011-12-25T00:00:00.000+01:00

Pasa la intención / Passa la intenció

Es fugaz el momento / És fugaç el moment

bajo el muérdago. / sota el vesc.

FELIZ NAVIDAD / BON NADAL

eL POeMa ÉS de m.roSa SerDIo, lA il·lUsTrAciÓ de maDIison PaRk grOUup

Pintem sonriures a tots els xiquets i xiquetes, amb un pinzell de versos i drets

2011-12-24T12:00:00.000+01:00

Hui, més que mai, cal pensar en tots els xiquets i xiquetes del món. Pintem somriures, encenem estrellas, lluitem pels seus drets. Regalem il·lusió, estima, imaginació, temps,...que el cuquet nadalencs arrele en els nostres cors i sempre repartim solidaritat.

Cada vegada que una xiqueta o un xiquet neix.... el món s'estrena de nou.

Estos son nuestros derechos

(Mónica Tirabasso)

Los derechos de la infancia

no se escriben en la arena

porque se los lleva el agua

cuando sube la marea.

Que no se olviden en libros

cerrados por mucho tiempo.

Que no se digan al aire

porque los arrastra el viento.

Estribillo:

En todos los corazones

que queden siempre grabados,

éstos son nuestros derechos,

nunca deben olvidarlos.

El derecho a la igualdad

y a tener identidad,

a sentirse protegido

y a vivir en bienestar.

Que tenga el que necesite

una especial atención

y que no falte el respeto,

el amor, la comprensión.

(Estribillo)

Que estén siempre aseguradas

la salud, la educación.

Que seamos los primeros

si hace falta protección.

Ni los niños ni las niñas

deben ir a trabajar

y lo que más precisamos

es poder vivir en paz.

(Estribillo)

La il·lustracaió és de Stéphane Girel

Espurnes de poesia al portal de Betlem: versos de Júlia Costa

2011-12-23T09:00:00.000+01:00

Ens encanta rebre felicitacions poètiques, ho confessem. Júlia Costa -gran amiga, escriptora, bloguera i poeta- ens ha regalat aquest preciós poema, acabat de coure... del forn a taula, o del teclat al blog. Volem compartir-ho amb tots vosaltres. Un poema nadalenc i cibernètic, amb àngels que sorgeixen de la pantalla de l'ordinador i pastors que segueixen la ruta cap a Betlem seguint el Google Maps. Moltes gràcies, Júlia, et desitgem que en 2012 continues tan activa i creativa.

Un àngel fet d’espurnes de misteri,
amb una túnica d’un blanc indefinit,
tradicional, amb un posat eteri,
i un somriure entre murri i divertit,

ha sorgit des del fons de la pantalla,
en connectar-me al meu ordinador,
de nit, quan adormit el carrer calla
i el silenci ensopeix el meu racó.

-Ja ve Nadal, no et torbis, és desembre
-m’ha dit des de la pàtria virtual-
que cal, malgrat la crisi, fer com sempre,

i anar a Betlem seguint el camí ral,
del google maps. Doncs ja els moderns pastors
cerquen la ruta en els ordinadors.

(Júlia Costa. Nadal, 2011)

La il·lustració és de Marina Terauds.

Receta poética para construir un nacimiento navideño

2011-12-22T18:30:00.000+01:00

Receta para construir un nacimiento

(Luis López Anglada)

Tomad papel de plata: haced un río
y colocad encina de él un puente;
fabricad un portal; ponedle enfrente
de papel y cartón un caserío.

Simulad la blancura del rocío
con un poco de harina y, suavemente
hacedla que descienda lentamente,
como la nieve cae, blanca de frío.

Colocad las figuras una a una,
la Virgen y José junto a la cuna
y en ella el Niño, en el pesebre echado.

Y si después que todo lo habéis hecho
sentís que hay una estrella en vuestro pecho,
es que está el Nacimiento terminado.

La il·lustració és de Claire Henley.

A Estrela Poinsétia: original poesia de Nadal de Leonardo B

2011-12-22T09:00:00.000+01:00

El calor del Nadal s'assaboreix millor si es comparteix amb els amics, propers o llunyans sempre estan al nostre costat. L'amistat és compartir, des del més senzill a allò més gran, els somriures i les penes i també, com no, la poesia.

Leonardo B., amic i poeta, des de Portugal ens ha enviat aquesta bella història, A Estrela Poiensétia, narrada en vers. És un regal preciós, que ens ha sorprés amb molta il·lusió i, com sempre, compartim amb tots els lectors del blog. Moltes gràcies, Leonardo, que l'estrella de Nadal, amb la cua de la poesia, t'acompanye al llarg de 2012.

Un poema original, diferen, que amaga al seus versos tota la calor de l'espírit de Nadal:

A Estrela Poinsétia

(Leonardo B)

Certa vez, eu e o meu crisofilo felino

Gato Sapato,

lendo na lua e nas suas velas

nascidas gradas, por fazenda do céu breu

ao abrigo da geada da noite menina,

confiámos ao anjo,

(daqueles que se vêm nos recortes de jornal!)

difícil pedido para uma noite de Natal:

do que sabíamos ler em segredo

dos ofícios desse sonhador profissional,

menino astro imaginador,

muitas eram as artes originais, prendas e mistérios

que podíamos encomendar

(um pião, um carro de linhas, um barco em formato de trovão),

mas destas, nenhuma,

destas não!

Esta noite, desta vez, nesta noite,

haveremos

nem que seja o vestígio

o pouco da flor perdida na nuvem

onde se plantou o mar,

e que no caminho de Pepita,

se fez ramo cor de fogo, a Poinsétia vulgar

a estrela vadia

que em forma de andor

no desajeitado lenho

se fez calor;

era a madrugada na noite menina,

o repique de sino no quente barro do céu,

nesse tecido rasgado por onde se vêem estrelas,

semelhantes ao chão molhado

por quente lágrima pequenina.

E por uma vez, que seja

certa vez

não quisemos incomodar o astro menino

com difícil pedido, rogo ou contrato:

apanhámos do chão,

a estrela-de-natal, hesitante,

tão breve e pálida, branca amarela

e nas mãos diamante.

Como que por desejo

meu e de meu dourado felídeo

Dom Gato Sapato,

esta noite é redobro do brilho

no campo da estrela, que luz

na luz da noite mais acanhada

e brilhante.

Leonardo B, Dezembro 19, 2011

[breve aparte: este texto, inédito, que foi sendo construído exclusivamente para o blog Poesia Infantil i Juvenil, fez referência à lenda Mexicana de Pepita e uma alusão aos versos de Vitorino Nemésio « Hoje é Natal. Comprei um anjo/ dos que anunciam no jornal».]

Les il·lustracions són de Polina.

Adéu a l'escola! Poesia i abraçades per acomiadar-se fins el proper any / ¡Adios a la escuela! Poesía y abrazos para despedirse hasta el próximo año

2011-12-21T16:55:00.000+01:00

És hora de tenir vacances, tancar les portes de l'aula i acomiadar-se dels companys fins... el proper any. Ara és temps d'oci, de jugar i compartir, de llegir i passejar, de somriure i somiar. A classe s'ha treballat el Nadal i ara toca sentir-ho, viure-ho, gaudir-ho; donar moltes besaetes i abraçades als companys i companyes de classe fins el proper any. Són pocs dies els que deixem de veure's, però... passen tantes coses! ... tantes experiències! Es vieuen tantes il·lusions en poc temps que sembla una eternitat.

Res millor per acomiadar-se que regalar poesia, com aquesta (desconeixem l'autor/a, però si sabem que és infantil):

Hoy te voy a regalar

Hoy te voy a regalar

besitos empaquetados,

para que abras cuando sientas

que ya me estás extrañando.

Hoy te voy a regalar

abrazos apretaditos,

para que lleves contigo

atados en paquetitos.

Hoy te voy a regalar

muchos abrazos y besos,

para que nunca te olvides

de todo lo que te quiero.

Les il·lustracions són de Sweet Pea.

Haikus de l'hivern: benviguada la nova estació / Haikus del invierno: bienvenida la nueva estación

2011-12-21T09:00:00.000+01:00

Haikus d'hivern / Haikus de invierno de Carmen María Hergos

blanca mañana
un sol intimidado
raya mi calma

son los balcones
altares de una luz
contemplativa

noche cerrada
se estrellan mis preguntas
en su silencio

en todo invierno
para abrigar resfríos
caen bien las hojas

estas lágrimas:
los pétalos caídos
que me desnudan

en un descuido
el corazón da un vuelco
y se vacía

el sol de invierno
seduce a mi tristeza
y la derrite

Adéu a la tardor, amb poesia

2011-12-20T18:00:00.000+01:00

Demà entra l'hivern i està fent-nos un temps esborrajat (canvi climàtic?!). S'acomiadem de la tardor amb un poema d'Isabel Barriel, gran poeta i amiga.

Ni plou ni neva

(Isabel Barriel)

Ni plou ni neva.

Fa un sol que esparvera.

Llueix el mar tranquil i blau,

el cel se'l mira i espera

que no ens enganyem i pensem:

oh!, ja arriba la primavera.

Va avançant l'any cap a l'hivern

i a tots ens arrossega.

Per gastar les bufandes i la llenya,

per girar amb la roda del temps,

per navegar amb l'harmonia de la Terra.

La il·lustració és de Sabina Schürmann.

Paraules nadalenques: llibre de poesia infantil sobre Nadal

2011-12-20T09:00:00.001+01:00

Paraules nadalenques és un llibre de poesia infantil de Montse Ginesta, amb il·lustracions de Marta Montañá, editat per Barcanova, dins de la seua col·lecció Mots Vius.

Un llibre on podem trobar tot el relacionat amb les festes de Nadal a ritme de vers i nadaletes: el pessebre, el Reis Mags, la nit de Cap d'Any, el betlem, el dinar de Nadal, la loteria.... Poemes per omplir tot Nadal, versos que són fantàstics, a més, per recitar en veu alta i compartir grans i menuts. Un llibre que és atraïent per la seua pròpia senzillesa. La edició està molt acurada.

Us fiquem un tastet del que podem trobar-hi:

El pessebre

(Montse Ginesta)

Les figures del pessebre

guardades dins d'una capsa

a poc a poc es devetllen...

El pastor perd una cabra,

el gos borda a un gat que passa,

la puntaire empaita un ànec,

l'àngel no troba el seu arbre,

el bou remuga, colltort,

la mula brama com un ase,

el nen Jesús passa fred

sense abric damunt la palla,

ploramiques a tort i dret.

Això sí que no pot ser:

un pessebre ploraner!!!

Els Reis cauen i rellisquen

al vell mig del riu de plata.

Aquest any sí que al balcó

només m'hi deixaran carbó!

Els colors del Nadal

(Montse Ginesta)

Tots els colors del Nadal

han entrat per la finestra.

Vénen contents a fer gresca,

belluguets i esborrajats!

El Verd molsa vellutat!

El Blau cel tan assenyat!

El Vermell apassionat!

I el Daurat que enlluerna,

sumptuós i adinerat!

Comienza un lunes... comencem la setmana amb poesia

2011-12-19T09:00:00.000+01:00

El temps passa, setmana a setmana... és dilluns (il. Gil Bruvel)

Comienza un lunes

(Eliseo Diego)

La eternidad por fin comienza un lunes

y el día siguiente apenas tiene nombre

y el otro es el oscuro, el abolido.

Y en él se apagan todos los murmullos

y aquel rostro que amábamos se esfuma

y en vano es ya la espera, nadie viene.

La eternidad ignora las costumbres,

le da lo mismo rojo que azul tierno,

se inclina al gris, al humo, a la ceniza.

Nombre y fecha tú grabas en un mármol,

los roza displicente con el hombro,

ni un montoncillo de amargura deja.

Y sin embargo, ves, me aferro al lunes

y al día siguiente doy el nombre tuyo

y con la punta del cigarro escribo

en plena oscuridad: aquí he vivido.

Sabina i Serrat ens regalen "Canción de Navidad"

2011-12-18T09:00:00.000+01:00

Cantem el Nadal (il·lustració d'Alexcander Daniloff)

Serrat i Sabina ens regalen aquesta Canción de Navidad, molt diferent a les "típiques" cançons de Nadal.

Canción de Navidad
(Sabina i Joan Manuel Serrat)

No es verdad que me de náuseas la navidad

me conmueve la madre

el niño, la mula y el 'güey'

lo que pasa es que estalla

una bomba en la noche de paz

lo que pasa es que apesta

a zambomba el mensaje del Rey.

El portal de Belén

es un zulo virtual

pero en vez de turrón

este invierno me como un marrón

unos hígados chumbos envueltos en Papel Albal

y Gaspar en lugar de una bici me pone carbón.

Ojalá no abrasara el calor del hogar

cómo hacer cuando toca reír

si me da por llorar

corazón, no me quieras matar

corazón, sé de sobra quién paga, quién cobra

quien hace vudú

quien satura el cubo de basura de tu cotillón

San José se enfadó con el padre del Niño Jesús.

Para ti escribí este sol fa do re mi

te lo vas a encontrar en el árbol de Papá Noel

cómo voy a decirte que no cuando sabes que sí

que el cus cus sabe a grano de pus tatuado en la piel.

Satanás es un capo llevando el compás

infiltrado en el supermercado de la Navidad

No es verdad... No es verdad... No es verdad

Màgic Nadal... regalem temps, estima i poesia

2011-12-17T09:00:00.000+01:00

Nadal és un temps de repòs, de calma, de retrobament amb la família i els amics, temps d'oci compartit. Temps per a regalar, qué important! Hi ha certa pressió social per a que superconsumim en aquest temps: compra compra compra.... però cal tenir ben clar, i que els xiquets també ho tinguen, que el més important no són el regals materials, és allò que compartim: converses, jocs, passejades, lectura compartida, abraçades i moixaines, rialles i besadetes... somnis. En Nadal s'encén una espurna d'amor i solidaritat, quina llàstima que després vaja apagant-se.

Cal apreciar allò que veritablement té valor, com aquest poema, Nadal màgic, que ens ha regalat Montse Assens. Moltes gràcies, Montse... ja saps que nosaltres sempre compartim aquests regalets tan bonics amb tots els lectors dels blog.

Nadal màgic
(Montse Assens i Borda)

Per un Nadal màgic
fem un encanteri,
preparem l'apòzema,
deixem que es refredi.

Deu grams de tendresa,
tres de comprensió
cinc de tolerància
quatre de passió.

Polsims de bondat
posem-ne un grapat.

Barregem suaument
per no trencar res
i a l'atzar del vent
ho deixem dispers.

I amb poques paraules
i quatre cançons
ja tenim Nadal
per tots els racons.

La il·lustració és de Kei Acedera.

La posada de Betlem: toc-toc...volem hostatge i poesia

2011-12-16T10:02:00.000+01:00

Toc-toc, qui és? Teniu posada per a un nen que ve? ... Entre les nombroses nadaletes que hi ha per tot arreu, ens agrada aquesta en la que es demana posada (molt típica de Mèxic)

Las Posadas

En nombre del cielo

os pido posada,

pues no puede andar

mi esposa amada.

Aquí no es mesón

sigan adelante,

yo no puedo abrir

no sea algún tunante.

No seas inhumano,

tennos caridad,

que el Dios de los cielos

te lo premiara.

Ya se pueden ir

y no molestar

Porque si me enfado

los voy a apalear.

Mi esposa es Maria

es Reina del Cielo

y madre va a ser

del Divino Verbo

¿Eres tú Jose?

¿Tu esposa es María?

Entren, peregrinos

No los conocía.

La il·lustració és de Sonia Germaine Caillou.

Sóc dona / Soy mujer: poesía de Vera Pavlova

2011-12-15T16:00:00.000+01:00

(зимой – животное)

зимой – животное

весной – растение

летом – насекомое

осенью – птица

все остальное время я женщина

(En el invierno un animal)

En el invierno- un animal

En la primavera- una planta

En el otoño- un ave

El resto del tiempo soy una mujer

(Vera Pavlova)

La il·lustració és d'Antonio López García.